Far 4. Medi natural, social i cultural

El Sistema Solar el formen el Sol, els planetes, que giren al seu voltant, i altres cossos celestes. La Terra, que és el planeta on vivim, en forma part. La Terra és el tercer planeta situat més a prop de Sol i només té un satèl·lit, la Lluna. La Terra i la Lluna es mouen: la primera gira al voltant del Sol i sobre ella mateixa. La Lluna també gira sobre ella mateixa i al voltant del nostre planeta.

La Terra està envoltada d'una capa d'aire que rep el nom d'atmosfera. L'aire de l'atmosfera el formen una mescla de diversos gasos i té una sèrie de propietats. Els éssers vius necessiten l'aire per respirar i també és necessari per transmetre sons, perquè puguin volar els avions… A l'atmosfera s'hi produei­xen els fenòmens que determinen el temps atmosfèric. Els meteoròlegs són persones que estudien el temps atmosfèric i prediuen el temps.

Per poder viure, els éssers vius depenen del medi que els envolta. Quan estudiam les relacions dels éssers vius amb el medi, ens podem fixar en un tipus d'organisme concret. Així, podem observar el tauró de la fotografia i fixar-nos de quins éssers s'alimenta, com està adaptat a la vida en el mar, etc. [...]

Els éssers humans percebem els objectes que tenim a prop amb el tacte i notam si són freds o calents, entre altres característiques. Veim tot el que tenim al voltant gràcies a la llum i al sentit de la vista. La llum arriba als objectes, que només reflecteixen els colors que distingim. El so prové de la vibració dels objectes i el notam gràces al sentit de l’oïda. [...]

Tot allò que ens envolta està format per matèria. El bolígraf, el tassó, la cadira… estan formats per qualque tipus de material. Els materials són les substàncies que serveixen per fabricar tota classe d'objectes. Aquests materials poden ser naturals, com ara la fusta, els minerals i les roques, o artificials, com el plàstic o el vidre. Distingim els materials per la resistència, el volum, la textura, l'olor i l'estat, entre altres propietats.

Per fer qualsevol activitat necessitam energia. Ja saps que els éssers humans obtenim l'energia dels aliments; però hi ha altres fonts d'energia que necessitam per viatjar, fer feina, estudiar, llegir, cuinar, rentar… Aquestes fonts d'energia són el Sol, l'aigua, el petroli o el gas, entre altres. Qualcunes d'aquestes fonts, com el petroli, quan s'acaben, no es poden renovar; per això hem d'anar especialment alerta a no malgastar-les.

Actualment disposam de moltes màquines que ens ajuden a tenir una vida més còmoda. L'ésser humà també ha dissenyat i perfeccionat eines que l'han ajudat a fer diverses feines. Hi ha màquines que ja s'utilitzaven a l'Antiguitat. Són màquines simples, com ara la palanca, la rampa, la roda i la politja. [...]

La comunicació permet enviar i rebre informació i missatges. Pot ser verbal i no verbal. Per comunicar-nos amb les persones que són lluny feim servir els mitjans de comunicació. Gràcies als mitjans de comunicació també podem assabentar-nos de qualsevol esdeveniment en el moment en què es produeix. Els mitjans de comunicació poden transmetre informació a una sola persona o a moltes persones al mateix temps.

Què és la història? Ja saps que les persones i les famílies tenen la seva història. De la mateixa manera, la humanitat, és a dir, els éssers humans en el seu conjunt, també tenen la seva pròpia història. La història explica el que s'ha esdevengut en el passat, des de l'aparició de l'home prehistòric fins al dia d'avui. Mesures del temps

La Història ens permet saber el que ha succeït en el passat. Podem conèixer el que va passar fa cent anys, fins i tot milers d'anys, a través de les fonts històriques. També podem saber què ha passat més recentment, a partir de la nostra pròpia història o de la història dels nostres pares, padrins… i fins i tot repadrins.

Coneixem el passat llunyà perquè s'han conservat nombroses restes materials, com ara monuments, edificis, pintures, instruments… A més, des de la invenció de l'escriptura, també podem conèixer el passat llunyà gràcies als llibres i altres documents escrits. [...]

Al territori de les Illes Balears hi trobam paisatges de muntanya, de plana i de costa. El relleu, l'aigua, el clima, la vegetació i les activitats humanes determinen cadascun d'aquests paisatges. El poble o la ciutat on vius forma part d'un territori més ampli que té un mateix paisatge i on hi ha moltes més localitats. Aquest territori rep el nom de comarca. Segons els relleu a les Illes Balears hi ha 28 comarques. [...]

Espanya està situada a l'extrem sud-oest del continent europeu. En formen el territori una gran part de la Península Ibèrica, les Illes Balears, les Illes Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, al nord d'Àfrica. Espanya limita al nord amb el mar Cantàbric i França; al sud amb el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic; a l'est amb el mar Mediterrani, i a l'oest amb Portugal i l'oceà Atlàntic.